dilluns, 31 de desembre del 2012

Un brindis

Dejadme hacer un alto en el camino, interrumpir el desarrollo cronológico de nuestra historia de la literatura y ofreceros este poema de fin de año. Espero que os guste. Y vosotros, ¿por qué o por quién brindáis?

Ya me lo contaréis a la vuelta

¡Que 2013 os traiga casi todo lo que esperáis! Para seguir deseando...

Un brindis

dijous, 20 de desembre del 2012

El Romancero Viejo

Estamos leyendo una selección de romances tradicionales, anónimos, la mayoría de los siglos XIV y XV que todavía nos emocionan con sus aventuras, sus amores, sus rencillas, sus engaños y sus sueños. Como sabéis, nacieron para el canto y la edición que manejamos contiene algunas partituras. Siempre digo que los romances eran los 40 Principales de la época. La gente los cantaba, los hacía suyos, los modificaba... como los éxitos de nuestros días. Sin radio, ni TV, ni internet, vivían de boca en boca, de plaza en plaza y así han llegado hasta nosotros. Las primeras compilaciones datan del siglo XVI, pero no será hasta finales del siglo XIX cuando los investigadores se tomen en serio la recogida de las canciones que conservaba la tradición oral.

Quizás no sean ritmos que hoy nos entusiasmen, pero sus historias siguen llegando a nuestro corazón porque hablan de sentimientos universales y atemporales. Escucha este romance del conde Flores, con la voz y la guitarra de Joaquín Díaz.

diumenge, 9 de desembre del 2012

Libro de Buen Amor

Juan Ruiz, arcipreste de Hita, escribió esta obra variopinta, moralizante, sí, pero también lúdica y satírica. Imposible abarcar todos sus temas en este breve espacio. Sin embargo, quiero que escuchéis esta versión musicada por Paco Ibáñez sobre lo malas que son las mujeres. Ya sabéis que la misoginia se extendía por toda la Edad Media -y más allá-y que a la postre las mujeres eran más malas que el demonio.

Así nos veía Juan Ruiz:

 
 
Bueno, han cambiado las ideas, afortunadamente. Lo que no ha cambiado tanto es el poder que tiene el dinero. Fijaos cómo se queja el Arcipreste de los favores que se consiguen con unos cuantos billetes.O sea, que lo de la prevaricación estaba a la orden del día. La diferencia es que, en aquella época, no actuaba la justicia. Confiemos ahora en ella.
 
 
 
 


Jorge Manrique


Jorge Manrique escribió un elogio fúnebre tras la muerte de su padre, don Rodrigo Manrique, que se ha convertido en la elegía más famosa de la Edad Media. Es un poema que reflexiona sobre la vida y la muerte en un tono moralizante, como cabe esperar en la época,  pero anuncia valores que irán adquiriendo importancia en siglos venideros, como el valor de la fama.






Para saber más sobre este poeta, puedes consultar esta biografía:

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/manrique.htm

Podemos escuchar las primeras estrofas. Fíjate en los temas tratados y en los valores estilísticos que subrayo.
:http://archive.org/details/Manrique12012-12-09.Coplas1y3

Escucha esta versión musicada de algunas estrofas: Paco Ibáñez, en el Olimpia de París. Todo un mito.





dijous, 22 de novembre del 2012


La literatura españyola 

La  millor obra de la literatura castellana és una novel.la anomenada: El ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, del autor Miguel de Cervantes Saavedra, que va ser un soldat, novel.lista, poeta i dramaturg espanyol. Va nàixer el 29 de setembre de 1547 a Alcalà de Henares i va morir el 22 d’abril de 1616 a Madrid, pero va ser soterrat el 23 d’Abril.
El llibre de Don Quijote és el llibre en castellà del qual s’han fet més edicions i també s’ha traduit a més llengües.

Per seguir llegint...
http://intercentres.edu.gva.es/albait/HABSBURG/la_literatura.html 


També et deixo aquest recurs per si no el coneixes es del Ministeri d'Educació i Ciència està en castellà.
http://recursostic.educacion.es/humanidades/ciceros/web/
 

Salutacions cordials
Professora Mercedes Ahumada Torres  

dimecres, 21 de novembre del 2012

LLENÇAR ELS BOLÍGRAFS A LA PAPERERA? NO, GRÀCIES


Una de les qüestions que més amoina els pares dels nostres estudiants de l'1x1 és que creuen que, amb els ordinadors, els seus fills s'oblidaran d'escriure. Aquesta por em recorda a sovint a la que es tingué fa més de cinquanta anys quan s'inventà i generalitzà la televisió: semblava que la seva aparició marcaria la fi definitiva de la ràdio i dels llibres. En realitat, i com demostren les xifres de la indústria editorial, enmig de la revolució de les TIC segueixen publicant-se i llegint-se llibres arreu d'Europa com mai abans. Els especialistes diuen que això es deu a que les persones fem usos diversos dels diferents suports informatius. No passarà el mateix amb el bolígraf? Al cap i a la fi, a les nostres aules l'ordinador només s'utilitza com una eina més, que es fa servir en un moment determinat i amb un objectiu determinat dins la seqüència didàctica que estem seguint. Els bolígrafs hi segueixen estant molt presents, i no sembla que vagin a desaparèixer (ni falta que fa), què us sembla?

dimarts, 20 de novembre del 2012

LES NOVES TECNOLOGIES I LA CENSURA

Sovint parlem d'introduir a l'aula eines digitals per tal de fer una pràctica col·laborativa i ens trobem en allò que no esperavem trobar: un comentari fora de to, errors ortogràfics monumentals... Què cal fer? El profe ha de revisar absolutament tot? Fins a quin punt ? Han d'activar-se tots els mecanismes de censura? En un blog, per exemple, és relativament fàcil, però i en una wiki? Què en penseu? Potser és una bona ocasió per practicar la responsabilitat, sí, però quin cost té?